El CJA visibilitza a les dones directives d’entitats juvenils: “Seguim sota els trossos d’un sostre de cristall molt gran”
Quatre joves dels equips directius de la Federació d’Escoltisme Valencià, Scouts d’Alacant i Tucumán 7 exposen les situacions de desigualtat que encara existeixen en el terreny associatiu
“L’associacionisme és el motor del canvi i a la nostra mà està ajudar a crear una societat més igualitària, més inclusiva i amb majors oportunitats”, va apuntar la vicepresidenta del Consell de la Joventut (CJA), Claudia Muñoz, a l’arrancada de la taula redona «Alcem la veu» celebrada el divendres en la Seu Universitària Ciutat d’Alacant. “És imprescindible escoltar la joventut que ha molt a dir i més encara d’aportar”.
Per a donar veu a les persones joves i amb la finalitat d’aprofundir en com les associacions juvenils fomenten valors com la igualtat entre les generacions més xicotetes, el CJA va organitzar una jornada a la qual van acudir la presidenta de *Scouts d’Alacant (SdA), Pilar Castro, la seua tresorera, Alejandra Richart, la coordinadora d’Equips d’Acció de la Federació d’Escoltisme Valencià (FEV), Irene Pina, i la responsable de Formació del Centre Juvenil Salesià Tucumán 7, María Vicedo.
En aquest sentit, les quatre representants d’aquestes entitats i federacions d’educació no formal van exposar diverses situacions de desigualtat a les quals s’han enfrontat des que ostenten els seus càrrecs.
I és que, a pesar que l’associacionisme juvenil avança en matèria de conscienciació i visibilització de la igualtat entre dones i homes, “seguim sota els trossos d’un sostre de cristall molt gran”, tal com va manifestar la presidenta de SdA. La seua entitat, fundada fa quasi quaranta anys, només ha comptat amb quatre dones que han ostentat el màxim càrrec. “Hi ha una diferència bastant notable”, va lamentar Castro, a pesar que “a poc a poc anem avançant i cal continuar treballant perquè més companyes s’animen a fer aquest pas”.
Una situació que també va denunciar la tresorera d’aquesta entitat, perquè durant la seua intervenció va revelar que en moltes ocasions “he hagut d’aclarir que soc una dona”. Des de “en correus electrònics de l’entitat bancària se m’ha referit com a senyor Richart en comptes de senyora” fins dins del seu propi equip, ja que en començar aquesta tasca “un altre company es va tendir a assumir que ell era el tresorer i jo la secretària, en comptes del contrari”.
Per part seua, Irene Pina de la FEV, va explicar que una de les coses més difícils per a ella va ser adonar-se que “vivim en una societat que pateix desigualtats i com a entitat també les tenim i patim. Hi ha moltes coses que fer: canviar tradicions, la manera de relacionar-nos i, fins i tot, assumir que en la nostra pròpia entitat es poden donar situacions d’abús o assetjament”. Un context que amb la seua arribada al càrrec en 2019 va voler canviar i l’aturada d’activitats presencials que va portar la pandèmia li va permetre desenvolupar, al costat del seu equip, un pla estratègic d’Igualtat- ja acabat i en procés d’execució – per a les més de 6.000 persones i de 70 entitats que componen aquesta federació autonòmica. “L’anterior equip volia començar amb la tasca, però sempre hi ha un munt de coses per fer, hi ha altres prioritats i mai es té en compte com es necessita. No sembla important”, va expressar.
Les pròpies activitats de les associacions són precursores de la igualtat, com el cas de Tucumán 7 amb els seus musicals, el “projecte estrela” en el qual treballen monitores i associades dels diferents sectors. Segons va compartir el seu responsable de Formació, María Vicedo, “complim amb premisses bàsiques com que cada obra tinga el mateix nombre de personatges principals masculins i femenins, a més de que compartisquen valors que volem fer arribar”. Per a oferir la mateixa oportunitat a totes les associades “hem arribat a canviar personatges”, com ocorre enguany amb el musical d’Anastasia on “els papers de sergent i militars s’han donat a xiques i xics amb el mateix pes i importància, cosa que en l’original no ha passat”.
Fomentar la igualtat: la importància de la coeducació en l’associacionisme juvenil
Un punt important en aquestes entitats és el model educatiu que es transmet des de l’equip de formació a les persones associades. En aquest sentit, les quatre representants van assenyalar la coeducació com a eina necessària per a fomentar i transmetre valors com la igualtat en els seus espais.
Des de Scouts d’Alacant, la seua presidenta va comentar que “la igualtat és una cosa implícita per a nosaltres i la intentem treballar de moltes maneres com visibilitzar a col·lectius LGTBI, fent ús del llenguatge inclusiu i fent coeducació en valors”.
Un model que també comparteix la directiva de la FEV qui incideix en què “cal formar molt en coeducació, ja que continuem reproduint estereotips sexistes” i va destacar que aquest concepte fa referència a una educació lliure dels mateixos que ha de tindre’s en compte “de manera transversal en tot el que fas”.
“Arriba març i sembla que la gent es recorda dels drets de la dona i ja està. Tenim la intenció, però no és suficient”, va lamentar la directiva de la FEV, per això, una de les maneres en les quals treballar perquè “el canvi siga efectiu i no sols un pegat” és “fer una anàlisi de situació per a conéixer els punts forts del col·lectiu i reforçar-los, així com veure què està fallant”.
Per a promoure aquesta coeducació també és important mirar cap a la pròpia associació i les persones que la componen, ja que la formació de l’equip és “imprescindible, a més de que ha d’estar conscienciat per a poder transmetre tots els valors a les noves generacions”, va afegir Vicedo.
A aquesta reflexió es va sumar també Richart posant l’accent en la pròpia visibilitat de la junta directiva i el procés de relleu, ja que “si no et veuen fent-ho a tu, no veuen personatges femenins liderant, no ho interioritzaran o assumir”.
