Fer polítiques de joventut… en pla Europa
Per Àlvar López de Medina, presidència del Consell de la Joventut d’Alacant
Errar és humà. I la Unió Europea es va adonar en un primer moment. Durant un llarg període de la pandèmia, la societat va tendir a criminalitzar a la joventut per l’augment de casos, justificant l’arribada d’una nova ona a conseqüència de la «irresponsabilitat dels joves» i, fins i tot, mal batejant-la com l’«ona jove». Així, perquè es pot, injustament. I una vegada més es va poder veure l’àmplia bretxa social i generacional que patim. Durant aquells mesos semblava que ser jove és un delicte.
Així i tot, davant els missatges, titulars i respostes que rebíem – tot negatiu i en la nostra contra –, les persones joves actuem com millor ho sabem fer: amb responsabilitat. Vam ser capaces de trencar les nostres relacions i interaccions socials en l’exterior, més enllà d’una pantalla; de seguir les recomanacions sanitàries marcades a cada moment, de preocupar-nos pels nostres majors eixint a fer-los la compra a través de programes de voluntariat, ajudant-los en la mesura que siga possible i anar amb compte, en definitiva, ens vam saber cuidar les unes a les altres. Amb les conseqüències posteriors que van esclatar i que encara a algunes persones els costa veure: augment de malalties de salut mental, increments d’intents de suïcidi i autolesions, gran caiguda de l’ocupació jove, engrandiment de la precarietat, a més d’haver d’abandonar la poca emancipació que algunes de nosaltres podien tenir…
És per això, que la Unió Europea va ser conscient de l’esforç que vam fer en tot moment les persones joves per a superar la pandèmia. Per això, des dels alts càrrecs d’aquest organisme es va proposar celebrar en 2022 l’Any Europeu de la Joventut, per a honrar a la joventut i els nostres «comportaments exemplars».
No obstant això, des d’Europa no sols s’han centrat en posar-li un nom bonic a enguany, sinó que també han conjuminat esforços per acostar les seues polítiques a les persones joves i fer que siguem protagonistes en els processos de presa de decisions. Tot això, amb la finalitat d’avançar en la construcció d’un futur millor en el qual es conega la nostra visió, la societat se sume al nostre compromís i en el qual prevalga la participació i mobilització juvenil.
Clars exemples els tenim molt a prop amb les Ambaixades per al Diàleg amb la Joventut, participada una d’elles en el nostre territori i en la qual he tingut el plaer de participar per a traslladar les preocupacions, propostes i demandes de les persones del nostre voltant. Tot això a través de diàlegs estructurats, cada vegada més necessaris, entre persones joves i representants polítics de les diferents esferes, que permeten veure la necessitat real de fer polítiques transversals com les que duu a terme Europa, cada vegada més interessada a apostar per la joventut com a motor del canvi, per a avançar cap a un continent, una societat i un estil de vida més social, sostenible, verda, igualitari, inclusiu i amb millors drets.
Perquè són moltes les fractures i desigualtats que patim, per exemple, les pràctiques no remunerades. El Parlament Europeu i altres organismes ja s’han pronunciat sobre aquest tema marcant un gran rebuig a les mateixes i instant als governs de cada regió que legislen per a evitar aquest tipus d’explotació laboral, com una mesura urgent que permeta apoderar a la joventut. I és que les persones joves pel mer fet d’aprendre en una empresa externa ens sotmetem a la precarietat, fent un treball real com el de qualsevol persona contractada, suplint baixes o patint estrès i ansietat que disfressen com a «formació voluntària». És per això, que són necessàries polítiques públiques que acaben amb aquesta «violació dels nostres drets», tal com va considerar aquesta pràctica el Parlament Europeu, i que acaben amb les típiques justificacions que més d’una tutora de pràctiques ha fet: «el teu sou són els crèdits que jo et signe si ho fas bé». Sí, senyora, uns crèdits que ja he pagat i, spoiler, no són per a res barats.
Igual passa en la recuperació social que vivim després del que per a moltes persones sembla la fi de l’era covid. Es posa el focus en empreses, organitzacions, PIMES i autònoms, com si tot el capital econòmic d’un país, d’un territori o d’un municipi els pertanguera per a generar riquesa, deixant de costat i oblidada, en la major part de les ocasions, l’autèntica riquesa que genera la contractació de persones joves, formades, amb capacitats i, sobretot, amb ganes de treballar i crear un projecte de vida. Fomentar l’augment de plantilles joves en l’empresa privada també forma part de la recuperació, igual que millorar les polítiques actuals en matèria de joventut i altres àrees que ens permeten estar al mateix nivell que altres preocupacions que prevalen els nostres representants governamentals. Perquè, ho repetisc una vegada més i no em cansaré, som present i futur. En Europa, en els nostres països i en les nostres localitats.
Les joves ens preocupem pel futur i pel lloc que tindrem en aquest. És hora de fer polítiques de joventut… en pla Europa.
