El Consell de la Joventut d’Alacant celebra l’aprovació del projecte per a finalitzar les obres del Centre 14

El màxim organisme de l’associacionisme juvenil a la ciutat agraeix que després de 19 anys s’aprove el primer passe la reforma que permetrà a la joventut alacantina “recuperar la seua casa”, el Centre 14

El Consell de la Joventut d’Alacant (CJA) celebra que la Junta de Govern de l’Ajuntament d’Alacant haja aprovat el projecte per a acabar les obres del Centre 14, el primer pas perquè la joventut alacantina “recupere la seua casa”, segons incideix la vicepresidenta de l’entitat, Claudia Muñoz, després de més d’una dècada d’obres.

Després de nombroses peticions en els últims anys, l’Administració Pública i els polítics han fet el primer pas per a desbloquejar aquesta actuació i concloure aquest projecte que permetrà recuperar el seu espai a la joventut alacantina. “Han sigut anys de sofriment, de veure’ns abandonades, sense cap lloc al qual anar a fer una reunió o, simplement, per a celebrar una activitat, però amb aquesta aprovació, la joventut alacantina podrà recuperar tot allò que va quedar tapiat per les obres”, comenta Muñoz.

“Aquest desbloqueig és un primer pas perquè la joventut alacantina recupere el seu espai, un palau condicionat a les seues necessitats i preparat també per a albergar l’associacionisme juvenil que abunda a Alacant. Ara més que mai, amb aquesta notícia hem d’anar cap avant i seguir amb il·lusió aquestes obres de reforma i ampliació de la nostra casa, el Centre 14”, expressa la vicepresidenta del CJA.

Àudio de la vicepresidenta del CJA, Claudia Muñoz, sobre l’aprovació del projecte de les obres del Centre 14.

En aquest sentit, des del màxim organisme de l’associacionisme juvenil a la ciutat, una vegada acabades aquestes obres, que segons recalca Muñoz “esperem que es complisquen els terminis marcats en mesos anteriors i arranquen en el semestre vinent d’enguany”, sol·liciten la creació de més espais municipals destinats a la joventut.

I és que, actualment, la ciutat només compta amb el Centre 14 del carrer Llauradors, traslladat temporalment al carrer Verge de Betlem, i el Centre 14 Unamuno. Per això, “resulta molt necessari que quan el Centre 14 estiga acabat, l’Ajuntament, a través del nou Pla de Joventut, realitze una proposta d’ampliació a barris amb gran població de gent jove dels seus serveis com els punts d’informació juvenil, assessories, activitats i, sobretot, espais de reunions i sales d’estudi”, reivindica Muñoz. “Seria ideal també que aquestes propostes les vagen aplicant en pròxims pressupostos i tant de bo que les introduïsquen en els de 2022”, apunta.

Mantindre i ampliar el diàleg amb l’Ajuntament

Així mateix, des del Consell de la Joventut d’Alacant manifesten la necessitat d’ampliar el diàleg amb l’Ajuntament d’Alacant, en el qual “hem de continuar el mateix entre la regidoria i el nostre Consell, a més d’ampliar-lo i unir-nos a altres àrees municipals, apostant per la transversalitat per a coordinar i millorar les decisions polítiques en benefici de la societat jove d’Alacant”, segons la seua vicepresidenta.

El Consell de la Joventut d’Alacant celebra la aprobación del proyecto para finalizar las obras del Centro 14

El máximo organismo del asociacionismo juvenil en la ciudad agradece que tras 19 años se apruebe el primer paso la reforma que permitirá a la juventud alicantina “recuperar su casa”, el Centro 14

El Consell de la Joventut d’Alacant (CJA) celebra que la Junta de Gobierno del Ayuntamiento de Alicante haya aprobado el proyecto para terminar las obras del Centro 14, el primer paso para que la juventud alicantina “recupere su casa”, según incide la vicepresidenta de la entidad, Claudia Muñoz, tras más de una década de obras.

Tras numerosas peticiones en los últimos años, la Administración Pública y los políticos han dado el primer paso para desbloquear esta actuación y concluir este proyecto que permitirá recuperar su espacio a la juventud alicantina. “Han sido años de sufrimiento, de vernos abandonadas, sin ningún lugar al que ir a hacer una reunión o, simplemente, para celebrar una actividad, pero con esta aprobación, la juventud alicantina podrá recuperar todo aquello que quedó tapiado por las obras”, comenta Muñoz.

“Este desbloqueo es un primer paso para que la juventud alicantina recupere su espacio, un palacio acondicionado a sus necesidades y preparado también para albergar el asociacionismo juvenil que abunda en Alicante. Ahora más que nunca, con esta noticia tenemos que ir hacia delante y seguir con ilusión estas obras de reforma y ampliación de nuestra casa, el Centro 14”, expresa la vicepresidenta del CJA.

Audio de la vicepresidenta del CJA, Claudia Muñoz, sobre la aprobación del proyecto de las obras del Centro 14.

En este sentido, desde el máximo organismo del asociacionismo juvenil en la ciudad, una vez acabadas estas obras, que según recalca Muñoz “esperamos se cumplan los plazos marcados en meses anteriores y arranquen en el próximo semestre de este año”, solicitan la creación de más espacios municipales destinados a la juventud.

Y es que, actualmente, la ciudad solo cuenta con el Centro 14 de la calle Labradores, trasladado temporalmente a la calle Virgen de Belén, y el Centro 14 Unamuno. Por ello, “resulta muy necesario que cuando el Centro 14 esté acabado, el Ayuntamiento, a través del nuevo Plan de Juventud, realice una propuesta de ampliación a barrios con gran población de gente joven de sus servicios como los puntos de información juvenil, asesorías, actividades y, sobre todo, espacios de reuniones y salas de estudio”, reivindica Muñoz. “Sería ideal también que estas propuestas las vayan aplicando en próximos presupuestos y ojalá que las introduzcan en los de 2022”, apunta.

Mantener y ampliar el diálogo con el Ayuntamiento

Asimismo, desde el Consell de la Joventut d’Alacant manifiestan la necesidad de ampliar el diálogo con el Ayuntamiento de Alicante, en el que “hemos de continuar el mismo entre la concejalía y nuestro Consell, además de ampliarlo y unirnos a otras áreas municipales, apostando por la transversalidad para coordinar y mejorar las decisiones políticas en beneficio de la sociedad joven de Alicante”, según su vicepresidenta. 

El CJA lamenta que l’Ajuntament d’Alacant només distribuïsca el 0,13% dels pressupostos de 2022 a Joventut

El màxim organisme de l’associacionisme juvenil a la ciutat exposa que, amb aquests pressupostos, l’Ajuntament invertirà poc més de cinc euros per persona jove resident a Alacant

El Consell de la Joventut valora positivament la partida de 2,4 milions d’euros al foment de l’ocupació jove a la ciutat, encara que demana també majors inversions en qüestió de salut mental i recursos per a les persones joves

El Consell de la Joventut d’Alacant (CJA) lamenta que l’Ajuntament d’Alacant deixe a la cua dels pressupostos de 2022 a l’àrea municipal de Joventut amb 397.297,71 euros. Aquesta quantia compta amb un increment del 18% respecte a 2021, però “continua sent una xifra irrellevant en aquests pressupostos «de rècord», com els han qualificats, ja que el Consistori invertirà la irrisòria quantitat de 5,5 € en cada persona jove durant aquesta anualitat”, denúncia el president del CJA, Àlvar López de Medina.

En aquest sentit, la partida destinada a Joventut suposa el 0,13% del pressupost total, que compta amb més de 313 milions d’euros, per a un departament que compta amb un públic compost per un sector demogràfic de més de 72.000 persones. “És molt trist veure com la joventut alacantina queda, una vegada més, arrere en la llista de prioritats de l’Ajuntament, sembla que no pensen en l’avanç i futur de la ciutat”, manifesta López de Medina.

Amb aquest pressupost “les persones joves seguim sense poder comptar amb una ampliació d’espais destinats a la joventut com a sales d’estudis, llocs de reunions o zones per a dur a terme activitats relacionades amb l’oci alternatiu; sense una programació d’activitats atractiva i de qualitat, pensada per a cobrir els interessos i necessitats d’aquest sector, i amb major aforament de públic, sense serveis públics dignes que permeten incrementar el nombre de psicòlogues, orientadores, nutricionistes, entre altres, a més de la promoció d’aquests, amb els quals revertir els efectes i estralls de la pandèmia”, apunta el president del CJA.

Així mateix, la inversió del Consistori alacantí en cada persona jove és de 5,5 €, una xifra “ridícula” en comparació amb altres ciutats i capitals de província, com Castelló o Sant Vicent del Raspeig, que compten amb més de 10 € per habitant jove. “Els diners invertits en la joventut alacantina equival a quasi tres bitllets d’autobús urbà, quasi dues pujades en ascensor al Castell de Santa Bàrbara i una entrada als refugis de Sèneca i Balmis”, detalla López de Medina.

D’altra banda, el CJA valora positivament els 2,4 milions del pressupost centrats en el foment de l’ocupació amb atenció a la incorporació dels joves en el mercat laboral. No obstant això, “ens agradaria conéixer la xifra total que es destinarà a la formació i els programes de les persones joves, a més de saber si aquests generaran llocs d’ocupació estables”, incideix el president de l’organisme juvenil.

El Consell de la Joventut d’Alacant lamenta que el Ayuntamiento de Alicante solo distribuya el 0,13% de los presupuestos de 2022 a Juventud

El máximo organismo del asociacionismo juvenil en la ciudad expone que, con estos presupuestos, el Ayuntamiento invertirá poco más de cinco euros por persona joven residente en Alicante

El Consell de la Joventut valora positivamente la partida de 2,4 millones de euros al fomento del empleo joven en la ciudad, aunque pide también mayores inversiones en cuestión de salud mental y recursos para las personas jóvenes

El Consell de la Joventut d’Alacant (CJA) lamenta que el Ayuntamiento de Alicante deje a la cola de los presupuestos de 2022 al área municipal de Juventud con 397.297,71 euros. Dicha cuantía cuenta con un incremento del 18% respecto a 2021, pero “continúa siendo una cifra irrelevante en estos presupuestos «de record», como los han calificado, ya que el Consistorio invertirá la irrisoria cantidad de 5,5€ en cada persona joven durante esta anualidad”, denuncia el presidente del CJA, Àlvar López de Medina.

En este sentido, la partida destinada a Juventud supone el 0,13% del presupuesto total, que cuenta con más de 313 millones de euros, para un departamento que cuenta con un público compuesto por un sector demográfico de más de 72.000 personas. “Es muy triste ver cómo la juventud alicantina queda, una vez más, atrás en la lista de prioridades del Ayuntamiento, parece que no piensan en el avance y futuro de la ciudad”, manifiesta López de Medina.

Con este presupuesto “las personas jóvenes seguimos sin poder contar con una ampliación de espacios destinados a la juventud como salas de estudios, lugares de reuniones o zonas para llevar a cabo actividades relacionadas con el ocio alternativo; sin una programación de actividades atractiva y de calidad, pensada para cubrir los intereses y necesidades de este sector, y con mayor aforo de público, sin servicios públicos dignos que permitan incrementar el número de psicólogas, orientadoras, nutricionistas, entre otras, además de la promoción de los mismos, con los que revertir los efectos y estragos de la pandemia”, apunta el presidente del CJA.

Asimismo, la inversión del Consistorio alicantino en cada persona joven es de 5,5€, una cifra “ridícula” en comparación con otras ciudades y capitales de provincia, como Castellón o San Vicente del Raspeig, que cuentan con más de 10€ por habitante joven. “El dinero invertido en la juventud alicantina equivale a casi tres billetes de autobús urbano, casi dos subidas en ascensor al Castillo de Santa Bárbara y una entrada a los refugios de Séneca y Balmis”, detalla López de Medina.

Por otro lado, el CJA valora positivamente los 2,4 millones del presupuesto centrados en el fomento del empleo con atención a la incorporación de los jóvenes en el mercado laboral. Sin embargo, “nos gustaría conocer la cifra total que se destinará a la formación y los programas de las personas jóvenes, además de saber si estos generarán puestos de empleo estables”, incide el presidente del organismo juvenil.

https://www.instagram.com/p/CZJvHMQLILh/

El termini de presentació de sol·licituds està obert fins al 20 de gener de 2022

El termini de sol·licitud de les beques salari lligades a la renda per a la realització d’estudis universitaris durant el curs acadèmic 2021-2022 en les universitats públiques valencianes ja està obert i disponible fins al 20 de gener de 2022.

Aquestes beques salari tenen com a objectiu ampliar l’abast d’ajudes econòmiques per a l’estudiantat de la Comunitat. D’aquesta manera, aquestes assignacions pretenen evitar l’exclusió del sistema universitari de les persones amb menors recursos econòmics, facilitant així l’accés i la permanència en les universitats valencianes.

Qui pot sol·licitar la beca salari?

Segons informa la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana, aquest tipus d’ajudes, l’import màxim de les quals per beneficiari no superarà els 6.000 €, van dirigides als següents grups:

D’una banda, l’estudiantat que inicie el primer curs d’ensenyaments universitaris adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior. És a dir, les persones que comencen els seus estudis en el primer curs d’un títol oficial de Grau en alguna de les Universitats de la Comunitat Valenciana.

Per un altre, també podran beneficiar-se de les beques salari l’estudiantat de segon i posteriors cursos, així com l’estudiantat que curse Màsters Habilitants.

Tots els requisits de la convocatòria es poden consultar ací.

Novetats de la convocatòria

Entre les novetats d’aquesta convocatòria destaca l’ampliació de les possibilitats d’accés, ja que podran beneficiar-se d’aquesta beca, tant l’estudiantat que inicie els seus estudis universitaris, com d’altres cursos que disposen de menys recursos econòmics i complisquen amb els requisits econòmics i acadèmics de la convocatòria.

A més, s’amplia el col·lectiu de persones potencialment beneficiàries, en incloure’s als estudiants de màsters habilitants, i estableix una especial atenció a col·lectius especialment vulnerables com a víctimes de violència de gènere, alumnat amb discapacitat, persones refugiades i sol·licitants d’ajuda internacional.

Presentació de sol·licituds

El termini de presentació de sol·licituds serà d’un mes a comptar des del 20 de desembre, endemà de la publicació de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. La presentació de sol·licituds es realitzarà únicament per mitjans electrònics a través de la web de la Seu Electrònica de la Generalitat Valenciana.

Tota la informació i l’accés al tràmit està disponible ací.

El plazo de presentación de solicitudes está abierto hasta el 20 de enero de 2022

El plazo de solicitud de las becas salario ligadas a la renta para la realización de estudios universitarios durante el curso académico 2021-2022 en las universidades públicas valencianas ya está abierto y disponible hasta el 20 de enero de 2022.

Estas becas salario tienen como objetivo ampliar el alcance de ayudas económicas para el estudiantado de la Comunitat. De este modo, dichas asignaciones pretenden evitar la exclusión del sistema universitario de las personas con menores recursos económicos, facilitando así el acceso y la permanencia en las universidades valencianas.

¿Quién puede solicitar la beca salario?

Según informa la Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital de la Generalitat Valenciana, este tipo de ayudas, cuyo importe máximo por beneficiario no superará los 6.000€, van dirigidas a los siguientes grupos:

Por un lado, el estudiantado que inicie el primer curso de enseñanzas universitarias adaptadas al Espacio Europeo de Educación Superior. Es decir, las personas que comiencen sus estudios en el primer curso de un título oficial de Grado en alguna de las Universidades de la Comunitat Valenciana.

Por otro, también podrán beneficiarse de las becas salario el estudiantado de segundo y posteriores cursos, así como el estudiantado que curse Másteres Habilitantes.

Todos los requisitos de la convocatoria se pueden consultar aquí.

Novedades de la convocatoria

Entre las novedades de esta convocatoria destaca la ampliación de las posibilidades de acceso, puesto que podrán beneficiarse de esta beca, tanto estudiantes que inicien sus estudios universitarios, como de otros cursos que dispongan de menos recursos económicos y cumplan con los requisitos económicos y académicos de la convocatoria.

Además, se amplía el colectivo de personas potencialmente beneficiarias, al incluirse a los estudiantes de másteres habilitantes, y establece una especial atención a colectivos especialmente vulnerables como víctimas de violencia de género, alumnado con discapacidad, personas refugiadas y solicitantes de ayuda internacional.

Presentación de solicitudes

El plazo de presentación de solicitudes será de un mes a contar desde el 20 de diciembre, día siguiente de la publicación de la resolución en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. La presentación de solicitudes se realizará únicamente por medios electrónicos a través de la web de la Sede Electrónica de la Generalitat Valenciana.

Toda la información y el acceso al trámite está disponible aquí.

Donem principi a l’any marcat per la Comissió Europea, com a Any Europeu de la Joventut, i ho fem amb el crit que més ens agrada a la nostra ciutat: “Senyor pirotècnic, pot començar l’Any Europeu de la Joventut!”.

I, ara bé, per què ho celebrem aquest 2022?

Els alts òrgans de la Unió Europea han sigut conscients de l’esforç que hem fet les persones joves per a superar la pandèmia. I és que durant aquest temps hem sacrificat molts dels nostres hàbits – com quedar amb els nostres cercles d’amistats, reunions socials, conéixer nous ambients, gaudir de grans experiències, etc. – amb la finalitat de parar aquest virus que ha trastornat el ritme de la nostra societat.

Per això, gràcies a aquest esforç i aquests comportaments exemplars per part de les persones joves, la Unió Europea ha sigut conscient que necessita escoltar-nos, conéixer la nostra visió i sumar-se al nostre compromís i participació per a avançar en la construcció d’un futur millor.

En aquest sentit, la UE ha decidit, segons explica a través d’un comunicat, marcar 2022 com a Any Europeu de la Joventut per a:

En primer lloc, honrar i fer costat a la generació que més ha sacrificat durant la crisi sanitària i econòmica de la covid-19, donant-los noves esperances, fortalesa i confiança en el futur, destacant com les transicions ecològica i digital ofereixen perspectives i oportunitats renovades.

També, animar a totes les persones joves, especialment a aquelles persones amb menys oportunitats, procedents d’entorns desfavorits, de zones rurals o remotes, o pertanyents a grups vulnerables, al fet que es convertisquen en part de la ciutadania activa i impulsora de canvis positius.

A més de promoure les oportunitats que ofereixen les polítiques de la UE les persones joves per a donar suport al seu desenvolupament personal, social i professional. L’Any Europeu de la Joventut anirà acompanyat de l’aplicació amb èxit de NextGenerationEU a l’hora de proporcionar ocupacions de qualitat i oportunitats d’educació i formació.

Així com inspirar-se en les accions, la visió i els punts de vista de les persones joves per a continuar reforçant i revitalitzant el projecte comú de la UE, basant-se en la Conferència sobre el Futur d’Europa.

Informe de la UE sobre la joventut

Amb tot això, des del Consell de la Joventut d’Alacant volem formar part d’aquest any Europeu de la Joventut, en el qual al costat de les nostres entitats, organismes i joventut no associada puguem aportar la nostra visió i compromís per a construir un futur millor, basat en principis com l’ecologisme, la inclusió i la digitalització, a través de la participació.

T’animes a participar amb nosaltres en aquest repte que ens permetrà millorar la qualitat de vida de les persones joves?

Damos comienzo al año marcado por la Comisión Europea, como Año Europeo de la Juventud, y lo hacemos con el grito que más nos gusta en nuestra ciudad: “Senyor pirotècnic, pot començar l’Any Europeu de la Joventut!”.

Y, ahora bien, ¿por qué lo celebramos este 2022?

Los altos órganos de la Unión Europea han sido conscientes del esfuerzo que hemos hecho las personas jóvenes para superar la pandemia. Y es que durante este tiempo hemos sacrificado muchos de nuestros hábitos – como quedar con nuestros círculos de amistades, reuniones sociales, conocer nuevos ambientes, disfrutar de grandes experiencias, etc. – con el fin de parar este virus que ha trastornado el ritmo de nuestra sociedad.

Por ello, gracias a este esfuerzo y estos comportamientos ejemplares por parte de las personas jóvenes, la Unión Europea ha sido consciente de que necesita escucharnos, conocer nuestra visión y sumarse a nuestro compromiso y participación para avanzar en la construcción de un futuro mejor.

En este sentido, la UE ha decidido, según explica a través de un comunicado, marcar 2022 como Año Europeo de la Juventud para:

En primer lugar, honrar y apoyar a la generación que más ha sacrificado durante la crisis sanitaria y económica del covid-19, dándoles nuevas esperanzas, fortaleza y confianza en el futuro, destacando cómo las transiciones ecológica y digital ofrecen perspectivas y oportunidades renovadas.

También, animar a todas las personas jóvenes, especialmente a aquellas personas con menos oportunidades, procedentes de entornos desfavorecidos, de zonas rurales o remotas, o pertenecientes a grupos vulnerables, a que se conviertan en parte de la ciudadanía activa e impulsora de cambios positivos.

Además de promover las oportunidades que ofrecen las políticas de la UE a los jóvenes para apoyar su desarrollo personal, social y profesional. El Año Europeo de la Juventud irá acompañado de la aplicación con éxito de NextGenerationEU a la hora de proporcionar empleos de calidad y oportunidades de educación y formación;

Así como inspirarse en las acciones, la visión y los puntos de vista de los jóvenes para seguir reforzando y revitalizando el proyecto común de la UE, basándose en la Conferencia sobre el Futuro de Europa.

Consulta el informe de la UE sobre la juventud

Con todo ello, desde el Consell de la Joventut d’Alacant queremos formar parte de este Año Europeo de la Juventud, en el que junto a nuestras entidades, organismos y juventud no asociada podamos aportar nuestra visión y compromiso para construir un futuro mejor, basado en principios como el ecologismo, la inclusión y la digitalización, a través de la participación.

¿Te animas a participar junto a nosotras en este reto que nos permitirá mejorar la calidad de vida de las personas jóvenes?

Ni or ni encens ni mirra: el que volem és salut mental

Per Claudia Muñoz Prol, vicepresidenta del Consell de la Joventut d’Alacant

Segur que en aquests dies d’esperit nadalenc replets de màgia, llum, color i alegria tenim al cap una cançó: Ja venen els Reis mags, ja venen els Reis mags caminet de Betlem; i també cap a altres parts del món en la qual se celebra aquesta tradició, com és la nostra ciutat, Alacant.

Ja hem vist, a través de les xarxes socials, com alguns membres de l’equip de Govern del nostre Ajuntament han fet lliurament de les seues cartes als carters reals i estem segures que, un any més, han demanat a les seues Majestats d’Orient el millor per a la nostra ciutat, a més d’algun encàrrec personal (això sí, sense pensaments roïns). Però seran aquests tres personatges, que arriben a la conca oest del Mediterrani per a fer lliurament de les seues ofrenes, capaces també de vetlar pel benestar d’una ciutat amb més de 350.000 habitants – dels quals més de 72.000 són persones joves – i fer front a una infinitat d’anuncis i promeses electorals en tan sols una nit? Perquè potser amb la màgia del Nadal tot és possible.

Encara que bo, mentre despertem amb regals, paquets i galetes mossegades sota l’arbre o als nostres balcons i desdejunem el tradicional tortell amb xocolate alhora que en la televisió canten les veus de xiquetes i xiquets en un teatre al ritme de les boles del bombo; des del Consell de la Joventut d’Alacant repassem la nostra carta a les seues Majestats, perquè la joventut alacantina no ha rebut res més enllà del fum i el carbó un any més. I això que no vam fer lliurament d’aquestes peticions dimarts passat, sinó que portem reclamant aquestes mesures temps arrere.

No demanem ni or, ni encens, ni mirra. El que sol·licitem a les seues Majestats – amb còpia visible als nostres polítics – en la nostra carta són necessitats bàsiques que la població juvenil hauria de tindre com a drets fonamentals i no com a privilegis a l’abast de pocs.

Com que la salut mental siga una prioritat per a l’Administració pública i, sobretot, en el nostre àmbit local. Hem de comptar amb més inversió i execució en recursos públics i gratuïts disponibles per a tota la societat amb la finalitat de tractar aquestes malalties que cada dia afecten més persones joves i que la pandèmia ha remarcat encara més. Perquè les xifres oscil·len en què entre un 10% i un 20% de joves s’han enfrontat a problemes relacionats amb la salut mental en aquest últim any i mig marcat per la crisi del covid-19, una altra dificultat més que se suma a la crisi de 2008 i de la qual encara no hem eixit.

I és que això no ve marcat per haver estat tancades a casa durant uns quants mesos sense veure a les nostres amigues més enllà d’una pantalla, no. També té molt a veure la impotència que ens causa veure com aspectes bàsics i assimilats del nostre dia a dia no s’han considerat. Hem complit amb totes les exigències que, des de l’inici de l’etapa estudiantil, se’ns han exigit. Ens hem format en totes les etapes escolars, hem i continuem cursant educació no obligatòria i superior. I tot això per a què? Per a omplir el contingent de la “generació més preparada”?

Aquest aspecte també influeix en la nostra salut mental. Complir amb les nostres “obligacions”, ja marcades des de ben xicotetes, a canvi d’esperar oportunitats i bones notícies que se’ns prometien i de les quals no hem vist ni rebut res encara. On queda això d’un treball estable i de qualitat que ens permeta emancipar-nos per a seguir el nostre camí i crear un projecte de vida? Potser es va quedar en l’estany al costat de les xifres de desocupació juvenil al nostre país marcades, com bé ha demostrat desembre, per la temporalitat i la desigualtat amb les dones.

Per no parlar també de la criminalització generalitzada sobre el nostre col·lectiu a la qual ens enfrontem mesos arrere durant l’esclat de la quarta ona, la mal anomenada “ona jove”. I és que, amb una major aposta del sector públic per millorar i reforçar l’oci alternatiu i saludable, al costat de la cessió d’espais on posar en marxa aquest tipus d’activitats, destinada a aquest sector demogràfic, podríem haver-nos estalviat tanta culpa i disgust. Perquè sí, les males cares, els comentaris i comportaments adulcentristes, els tuits culpabilitzadores i els discursos buits també atribueixen a la nostra salut mental.

Creiem que no demanem massa, tan sols que les seues Majestats (i els nostres polítics) escolten la joventut alacantina i tinguen en compte les seues necessitats i les seues opinions, les quals els permetran posar en marxa actuacions per a millorar la vida del col·lectiu i evitar, potser una possible fugida de cervells cap a altres municipis, províncies o països en els quals la seua salut mental i les seues possibilitats són la prioritat dels seus governants.

Mentrestant, des del Consell de la Joventut d’Alacant continuarem vetlant pels interessos de la joventut, per conéixer les seues necessitats i traslladar-les a l’Administració per a millorar la vida de les persones joves de la nostra ciutat.

Ni oro ni incienso ni mirra: lo que queremos es salud mental

Por Claudia Muñoz Prol, vicepresidenta del Consell de la Joventut d’Alacant

Seguro que en estos días de espíritu navideño repletos de magia, luz, color y alegría tenemos en la cabeza una canción: Ya vienen los Reyes magos, ya vienen los Reyes magos caminito de Belén; y también hacia otras partes del mundo en la que se celebra esta tradición, como es nuestra ciudad, Alicante.

Ya hemos visto, a través de las redes sociales, cómo algunos miembros del equipo de Gobierno de nuestro Ayuntamiento han hecho entrega de sus cartas a los carteros reales y estamos seguras de que, un año más, han pedido a sus Majestades de Oriente lo mejor para nuestra ciudad, además de algún encargo personal (eso sí, sin malpensar). Pero ¿serán estos tres personajes, que arriban a la cuenca oeste del Mediterráneo para hacer entrega de sus ofrendas, capaces también de velar por el bienestar de una ciudad con más de 350.000 habitantes – de los cuales más de 72.000 son personas jóvenes – y hacer frente a un sinfín de anuncios y promesas electorales en tan solo una noche? Pues quizá con la magia de la Navidad todo sea posible.

Aunque bueno, mientras despertamos con regalos, paquetes y galletas mordidas bajo el árbol o en nuestros balcones y desayunamos el tradicional roscón con chocolate a la vez que en la televisión cantan las voces de niñas y niños en un teatro al ritmo de las bolas del bombo; desde el Consell de la Joventut d’Alacant repasamos nuestra carta a sus Majestades, porque la juventud alicantina no ha recibido nada más allá del humo y el carbón un año más. Y eso que no hicimos entrega de estas peticiones el pasado martes, sino que llevamos reclamando estas medidas tiempo atrás.

No pedimos ni oro, ni incienso, ni mirra. Lo que solicitamos a sus Majestades – con copia visible a nuestros políticos – en nuestra carta son necesidades básicas que la población juvenil debería tener como derechos fundamentales y no como privilegios al alcance de pocos.

Como que la salud mental sea una prioridad para la Administración pública y, sobre todo, en nuestro ámbito local. Debemos contar con más inversión y ejecución en recursos públicos y gratuitos disponibles para toda la sociedad con el fin de tratar estas enfermedades que cada día afectan a más personas jóvenes y que la pandemia ha remarcado aún más. Pues las cifras oscilan en que entre un 10% y un 20% de jóvenes se han enfrentado a problemas relacionados con la salud mental en este último año y medio marcado por la crisis del covid-19, otra dificultad más que se suma a la crisis de 2008 y de la que todavía no hemos salido.

Y es que esto no viene marcado por haber estado encerradas en casa durante unos cuantos meses sin ver a nuestras amigas más allá de una pantalla, no. También tiene mucho que ver la impotencia que nos causa ver cómo aspectos básicos y asimilados de nuestro día a día no se han considerado. Hemos cumplido con todas las exigencias que, desde el inicio de la etapa estudiantil, se nos han exigido. Nos hemos formado en todas las etapas escolares, hemos y seguimos cursando educación no obligatoria y superior. ¿Y todo esto para qué? ¿Para llenar el cupo de la “generación más preparada”?

Este aspecto también influye en nuestra salud mental. Cumplir con nuestras “obligaciones”, ya marcadas desde bien pequeñas, a cambio de esperar oportunidades y buenas noticias que se nos prometían y de las que no hemos visto ni recibido nada todavía. ¿Dónde queda eso de un trabajo estable y de calidad que nos permita emanciparnos para seguir nuestro camino y crear un proyecto de vida? Quizás se quedó en el estanque junto a las cifras de desempleo juvenil en nuestro país marcadas, como bien ha demostrado diciembre, por la temporalidad y la desigualdad con las mujeres.

Por no hablar también de la criminalización generalizada sobre nuestro colectivo a la que nos enfrentamos meses atrás durante el estallido de la cuarta ola, la mal llamada “ola joven”. Y es que, con una mayor apuesta del sector público por mejorar y reforzar el ocio alternativo y saludable, junto a la cesión de espacios donde poner en marcha este tipo de actividades, destinada a este sector demográfico, podríamos habernos ahorrado tanta culpa y disgusto. Porque sí, las malas caras, los comentarios y comportamientos adultocentristas, los tuits culpabilizadores y los discursos vacíos también achacan a nuestra salud mental.

Creemos que no pedimos demasiado, tan solo que sus Majestades (y nuestros políticos) escuchen a la juventud alicantina y tengan en cuenta sus necesidades y sus opiniones, las cuales les permitirán poner en marcha actuaciones para mejorar la vida del colectivo y evitar, quizá una posible fuga de cerebros hacia otros municipios, provincias o países en los que su salud mental y sus posibilidades sean la prioridad de sus gobernantes.

Mientras tanto, desde el Consell de la Joventut d’Alacant seguiremos velando por los intereses de la juventud, por conocer sus necesidades y trasladarlas a la Administración para mejorar la vida de las personas jóvenes de nuestra ciudad.